El mite de l?etern retorn : arquetips i repetició
Product Description
Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada. El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res. A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»
About the Author
Mircea Eliade (Bucarest 1907 Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la l'any 1945 a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'història de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l'obra d'Eliade.
Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada. El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res. A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»
About the Author
Mircea Eliade (Bucarest 1907 Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la l'any 1945 a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'història de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l'obra d'Eliade.
Social ScienceAnthropology
RELEASED2014
PUBLISHERFragmenta Editorial, SL
LENGTH208
LANGUAGECA
El mite de l?etern retorn : arquetips i repetició
Product Description
Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada. El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res. A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»
About the Author
Mircea Eliade (Bucarest 1907 Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la l'any 1945 a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'història de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l'obra d'Eliade.
Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada. El comportament de l'home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s'oposa al món profà de les «irrealitats»; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un «món»; és l'«irreal» per excel·lència, el no-creat, el no-existent: el no-res. A la introducció, Lluís Duch assenyala que «les idees que apareixen en El mite de l'etern retorn constitueixen l'expressió més diàfana i completa de les bases fonamentals de l'antropologia eliadiana. [...] Transcorreguts més de seixanta anys des de la seva publicació, la lectura d'El mite de l'etern retorn manté un interès notable perquè desafia un bon nombre de llocs comuns de les societats de començament del segle XXI.»
About the Author
Mircea Eliade (Bucarest 1907 Chicago 1986) és considerat un dels grans historiadors de les religions del segle xx. Després d'estudiar filosofia a la universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l'any 1928 viatja a l'Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandona Rumania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·la l'any 1945 a París. El 1950 coneix Jung i s'integra en el Cercle d'Eranos. El 1956 és nomenat professor d'història de les religions a la universitat de Chicago, on s'instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d'escrits en la producció d'Eliade: l'obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l'autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l'obra d'Eliade.
Social ScienceAnthropology
RELEASED2014
PUBLISHERFragmenta Editorial, SL
LENGTH208
LANGUAGECA
